5/1/10

PERQUE M'AN PAS DIT?

En un escrit anterior parli sus era pòca consciencia occitana ena Val d'Aran, mès açò non ei pas culpa dera gent, ei culpa dera desinformacion e dera "educacion". Òc, des de petits que mos ensenhen er aranés en estudi, mès non pos diden pas jamès, qu'er aranés ei ua lengua occitana. Jamès mos diden que damb er aranés mos poderam comprener damb era gent der aute costat dera frontèra. Quan mos començam a hèr mès grani, alavetz ja mos introdusissen en terme Occitània coma ua causa antiga, d'abans. Ja mos comencen a parlar der aranés coma lengua occitana, e mos nomenten es diuèrses lengües que formen era Lengua d'Òc, mès non mo'les ensenhen, non mos diden coma sònen. Entà un aranés ei mès fàcil de comprener eth catalan que quinsevolh aute dialècte occitan, pr'amor que non les auem entenut jamès. Jo pogui díder, òc, jo parli occitan, mès me còste comprener a un lengadocian perque non sabi ne coma prononcien, ne coma escriuen. Pensi qu'açò non aurie d'èster atau, auriem d'auer era oportunitat de poder entener e comprener ben toti es dialèctes dera madeisha lengua que parlam, e açò sonque se pòt artenher damb ua bona educacion.
A part deth tèma dera lengua, auem eth tèma deth territòri. Jo aprení çò qu'ère Occitània enes classes de lengua aranesa, ena quau mos introdusiren un shinhalet ena istòria d'Occitània. Occitània abans ère un parçan.... sense desbrembar jamès er abans. "E ara ja non se parle er occitan?" - Non, sonque se parle ena Val d'Aran, e en sud de França podem trapar encara bèth vielh, mès.... Occitània, non sonque ei passat, Occitània serà futur mentre i age gent que s'en preocupe. Enes classes d'istòria tostemp m¡an explicat causes exatranhes qu'a jo non m'interessauen. M'explicauen causes sus un tal rei d'espanha de hè fòrça temps, mès jamès m'expliquèren çò qu'ère Occitània. Ara darrèrament, me heren un repas general sus es partits politics, dempús dera dictadura de Franco, en Catalonha e Espanha, òc fòrça interessant, mès jamès m'an explicat quini son es partits e moviments, es manifestacions e protèstes que i a agut en Occitània ath long dera istòria e ena actualitat. M'an tanben explicat era dictadura de Franco, de Hitler, de Mussolini, mès jamès m'an explicat çò qu'an hèth es francesi en çò des occitans, e vos asseguri que encara non ac sabi ara.
Me semble qu'açò non pòt contunhar atau, èm enganhats, saber era istòria deth país on viues ei primordiau.
Qu'ei atau, ei era pura realitat, non m'imagini arren, tot açò ac è viscut jo. Cau díder tanben qu'en frança tot açò ac an fòrça mès complicat pr'amor qu'aquiu, les amaguen enquia era lengua.
Dempús d'auer-vos fotut eth ròlho vos dèishi pensant un shinhalet açò qu'è escrit.

26 comentaris:

優次 (Yuji) ha dit...

Vaquí un problèma que poirie èster solucionat damb ua tele occitana ena que i aurien programas enes diferenti dialèctes.
Totun, no't penses qu'ei cap desparièr en d'autas parts deth mond. Que prengui eth exemple mès apròp de jo: eth portugués. Entà ua bona part deths brasilians, eth portugués de Portugau e deths païsi d'Àfrica o Timor Èst qu'ei de mau comprénguer. Non èm cap acostumadi a escotar-les. Eri, en cambi, non an cap de problèma entà comprener-mos. Per qué? Pr'amor enes teles locaus qu'emeten programas brasilian. E en Brasiu? Qu'an sajat de hèr telenovelas portuguesas dobladas! Tiò, tiò, dobladas!
En çò que tanhe eths libes famosi, que son reviradi dus viatges: en Portugau e en Brasiu. Mès quand parlam de libes academics, non tostemps i a de reviradas. A viatges, n'i a que non an estat reviradi sonque en portugués brasilian, e d'auti en portugués europenc. Eths portuguesi tostemps díden qu'eth nòste portugués qu'ei incorrècte e non accepten es nòstas arreviradas. Eth brasilians, per un aute costat, díden qu'eth portugués europenc qu'ei de mau comprénguer e per aquerò non servís. Qué passe, alavetz? Qu'en andús costats n'i a que s'estimen líger eths libes en anglés, castelhan, o d'autas lengas, que non cap en ua auta varietat de portugués. Ara mos venen a díguer pegarias, que damb eth nau acòrd ortografic resolveràn eths problèmas, que ja non calerà hér duas reviradas, eca. Com díden aciu, "é história pra boi dormir"!
Parli pas arren sus eth cas deth galhèc, qu'aguest que va pijor encara...

Farri ha dit...

Ja calie ua reivindicacion atau. Ena val d'Aran, era lengua pròpria non ei cap era lengua veïculara ena escòla mairau, senon que n'ei eth dialècte. Un professor valencian pòt èster professor de catalan en Barcelona, mès en Vielhe un professor lenguadocian non pòt dar classes.

Creigui qu'es aranesi an dret a conèisher sa lengua ena sua totalitat. Es mejans dan es notícies de Catalonha e Espanha, e calerien croniques d'Occitània en toti es sòns parlars.

Òsca per aguest pòst!

Joan de Peiroton ha dit...

Non sò convençut pera argumentacion de Farri sobre era lengüa veïculara. Era lengua pròpia d'Aran ei aranesa e ei tant occitana coma quinsevolh aute dialecte o parlar occitan, lengadocian inclús. Díder que era lengua propia d'Aran ei un dialècte (o meslèu un parlar, eth de Vielha) ei tecnicament vertat, mas aquerò non empache que er aranés sigue ua lengua. Qu'ei coma eth francès fin finau: eth francès ei eretat deth parlar francilian d'oil emplegat ena cort deth Rei de França. Donques eth francés qu'ei sonque ua varietat dera lengua d'oil, coma er aranés ei ua varietat der occitan. Aquerò non empache que aranés e francés siguen llengües des bones.
Era norma der occitan en Aran e en Catalonha ei aranesa. A jo, personauments, aquerò no'm pause cap tipe de problèma,. Eth lengadocian ei un aute dialècte occitan, fòrça polit sense cap de dobte, mès non ei era lengua pròpia d'Aran. Er aranés non ei e non a jamès estat un dialecte deth lengadocian, vertat? Donques, en Aran, en aranès! On ei eth problèma? Non n'i a cap.
Quant ara percepcion, o mèslèu, eth deficit de percepcion der occitanisme ena Valh, dilhèu aquerò pòt explicar-se peth hèt qu'Aran se separèc de Comenge, donques d'Occitània, ath sègle 11, se non m'enganhi. Aquerò comença de'n hèr, d'annadas!!!!

segalas-k ha dit...

jo sò d'acòrd damb tu Joan, mès çò que jo voi díder ei que semble qu'er aranés non sigue occitan. A jo se me demanen se quina lengua parli, responerè er aranés. Mès ena Val d'Aran, mos aurien de mostrar es diuèrses varietats dera lengua.

Heraus ha dit...

Los Aranés que son Comengés gascons : qu'ètz ua part desmembrada deu vielh pèis de Comenge. La vòsta istòria qu'ei la de l'arribèra de Garona, deus proto-Bascos pirenencs de la ciutat deus Convenae, de l'immigracion cap a Bordèu o Tolosa, deu pireneisme, deu monde pastorau antic ...

Ço qui'vs restaca a França, qu'ei la vòsta pertanhença au pèis de Gasconha. E sonqu'aquò. Los Aups provençaus, los monts d'Auvernha, la Camarga, los "puègs" carcinòus e albigencs, ... n'ei pas lo vòste imaginari sentimentau. N'ei pas l'imaginari sentimentau deus Gascons de França tanpòc.

Com Pirenencs gascons, los Aranés qu'agaitan de cap a Catalonha e Aragon. Las vòstas arraditz que son hens las Pireneas centraus, hens la vielha Aquitània etnica deus Arromans, hens lo monde ibero-aquitan deu quau Gasconha ei un arram septentrionau.

L'identitat occitana en Aran qu'ei ua farlabica modèrna de las anadas 60 destinada a tornar la hautor e la grandor ad uns montanhòus d'ua vath perduda de las Pireneas centraus qui ne sabèn pas se èran catalans o pas. Qu'auretz ganhar en sonque disé'vs "gascons" per'mor qui'vs auré evitat aqueras crudèlas desenlusidas identitàrias : purmèrs patriòtas d'ua nacion qui n'existeish pas. Occitània n'existeish pas.

Farri ha dit...

En Catalonha, un valencian o un mallorquin pòt èster professor, quitament de catalan. Per qué un bigordan o un tolosenc non pòden cap èster professors ena val d'Aran? Per qué non an pas d'aver en Aran eth drèt a conèisher tota era sua lengua?

Per qué es mejans de comunicacion aranesi non entrevisten provençaus o lemosins?

Creigui qu'ei un drèt deth pòble aranés, èster alfabetisat plenament ena sua lengua. Leuar eth dialècte ath reng de lengua non ei mès qu'enganar, que virar-se de cuu a Occitània.

Unknown ha dit...

Que crédi qu'ech aranés ouficiau ei prou luenh d'era lengo que's parlaue aperabans.

Ech aranés qu'èro iou varianto dep parla de Banhères de Lushoun.

Un cop, recentomen, qu'entenei aranés sus iou radio catalano, e que'm cauguec mès d'iou minuto ena coumprengue qu'era henno e parlaue en aranés e cap en catalan.

Era soulo diferéncio qu'èro que didio "-ioun" à 'ra fin des mouts e cap "-io'" coumo hèn es Catalâs.

Pus, que cau dide taben qu'ed parla de Lushoun ei talomen especific qu'erai gents de Sent Gaudens enténen mielhou ed prouvençau qu'ep parla lushounés.

Quaucun que dis "era vezìo" que coumprend cap es Lushounési que dìden "era vezié".

Aran qu'a dounc ed madish proublemo à respet des païs d'oc francés.

Heraus ha dit...

B'ei vertat qui los Aranés ne saben pas mei quin parlar gascon. Qu'an perdut l'accent gascon, los idiomatismes, la prononciacion, ... Lo gascon parlat en Aran qu'ei vertadèrament embastardit e miei-catalan.

Qu'èra atau qui's parlè gascon en Luishon e que seré atau qui's deberé parlar gascon en Aran.

http://crdo.risc.cnrs.fr/data/thesoc/31-BAGNERES-DE-LUCHON.wav

Totun, la mensonja mei hontosa qu'ei de har credé'us aus Aranés qui las lenguas de la França meridionau e serén lors. Non, amics aranés, qu'ètz Gascons de l'estremau : n'accediràn pas ad aqueste monde sentimentau deu quau ne hon pas jamei.

Farri ha dit...

Per çò qu'ei deth secessionisme gasconista e es leiçons magistraus de qui parle plan e qui parle mau, NON VAU A DINTRAR ENA DISCUSSION.

Damb pegueries atau non perdi eth temps.

Farri ha dit...

Entàs qui estiguen interessadi en accent aranés, v'aquí un enregistrament en Mèles, (val d'Aran francesa) en seteme de 1963. Er accent ei eth madeish qu'en baish Aran.

http://crdo.risc.cnrs.fr/data/thesoc/31-MELLES.wav

Heraus ha dit...

E tròbas qui's parla atau en Aran uei lo dia ? La vertat qu'ei dolorosa mes atau qu'ei : lo gascon parlat per las generacions navèras aranesas qu'ei degenerat e catalanizat. Com lo catalan de TV3 ei castelhanizat ... o lo gascon deus joens occitanistas ei francizat.

Escota un drinòt de supausat "occitan" de Lemosin : e seré la medisha lenga qui non pas lo gascon ? Bah ... Occitània qu'ei ua invencion romantica ... Quin e's pòt excludir lo catalan deu dit occitan e includir gascon e lemosin en un medish ensems ?

http://crdo.risc.cnrs.fr/data/quint/SaintPriest.wav

http://prosodia.uab.cat/atlasintonacion/enquestas/Lemosin/Gora/index.html#maptasks

http://storage.canalblog.com/05/91/677878/46968614.mp3

http://crdo.risc.cnrs.fr/data/quint/enonceGartempaud.wav

Farri ha dit...

Se parlam de vertats dolorosas, era vertat ei qu'en Aran se parle occitan, e Garona tà delà se parle sonque francés.

Per çò qu'ei de secessionisme gascon, ja è dit que non vau a dintrar en aguesta sòrta de discussions.

Unknown ha dit...

Aquero charrado qu'ei interessanto. Qu'i torni, ena courregi io errour qu'è hèto. Es Lushounési dìzen cap "era vezié" mès "era vedié".

Dizio que per quaucun de Sent-Gaudens ei mès aijit d'entene ep prouvençau push que jou ne hèi partido, mès exactomen que soum d'Arnaudguilhem, un viladje qu'a pres en noum d'un comte de Coumenge. Aro qu'escrivi en bas-coumengés.

Era reaccioun det tipe que dis que vòu cap discuta qu'ei interessanto, que mostro qu'er' Occitànio ei io 'rreligiou, dounc que nou's discuto cap.

Es separatisme gascoun qu'ei rasounable soucioulougicomen, mès qu'ei cap exact linguïsticomen.

Quoand dizio qu'entenèn melhou ep prouvençau qu'ep parla de Banheros de Lushoun qu'ei era vertach. Que sabi que bissè ef francés mous ajudo.

Ena reprengue ej egzemple de "era vezìo", que's ved que quoan abarrejos em mot bash-coumengés "vezìo" dabb em mot franchimand "voisine", n'arribos à quaucarren de prou proche dep prouvençau "vesino".

Que'm demandi dounc quin ei er rolle d'er' influéncio franceso enn' unitat des parlas d'oc. Mès quitomen sèns ero, que crezi que poudem parla d'io lengo, maugrat es parlas periferics coumo el lushounés, en niçard, el lemousin dec coustat de Limoge... e que dounc s'ep proujet poulitic occitan e risco goaire de capita, que i a io realitach, era lengo.

Encaro que caurio respecta era lengo que noun pas imventa normos.

Farri ha dit...

Multes gràcies Arnaud pet psicoanàlisi, nu ei cap debat religiús Occitània. Simplaments nu vui cap dintrà en debats infrûctûusi. Ei ia causa que nu me chaute bric.

Unknown ha dit...

Aquero urtugràfio espanholo quàsi perfetament funetico nus sedüzio forço quoan eram joèssi.

Heraus ha dit...

E seràn adonc los Aranés los darrèrs Gascons e los prumèrs Occitans tot au còp ? Ua astrada vertadèra ! Totun, ne seré pas ua carga plan pesuga entà ua vath perduda de Catalonha on 60% de la populacion n'ei pas autoctòna ? Lo messianisme occitan en Aran qu'ei disproporcionat : visitatz donc França e constatatz la realitat d'Occitània ! Sauvatz-ve abans de parlar Occitània !

Joan de Peiroton ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan de Peiroton ha dit...

Segalas-k: Eth prumèr problèma vien dera abséncia de sentiment nacionau de part des Occitans en generau. Er aranés qu'ei percebut coma lengua nacionau d'Aran, que non era lengua nacionau d'Occitània.
Eth segon problèma, ligat ara absència deth sentiment nacionalista des Occitans, qu'ei er occitan, coma lengua nacionau, demora per èster creat. No existís. Vau sajar d'èster clar. L'occitan coma complexe linguistic, lengua au sens teoric des lingüistes, qu'ei ua realitat. Mès en practica, er occitan existís sonque pes sons parlars variadi, de dialectes diferents, era lengua occitana n'a pas d'existéncia pròpia. Era lengua occitana qu'ei coma era lengua d'oil, que demora un concèpte teoric inventat pes lingüistes. Los bascos qu'an CREAT ua lengua basca, lengua nacionau deus bascos, en mesclant trets prengudi de dialectes basqui variadi. Los occitans n'ac an pas jamès volut hèr per occitan. Error fatau, qui s'explique, justaments, per aguest deficit de sentiment nacionalista. N'i a que vòlen presentar lo lengadocian coma lengua occitana, mès en realitat aqueth dialècte se represente sonque a eth madeish. Arrés, o quasi, des que non son de parla lengadociana non parle ne tanpòc escriu en lengadocian. Eth lengadocian qu'ei plan un sos-ensemble dera lengua occitana, que non era lengua occitana.
Demore era opcion de hèr der aranés, unica forma oficiau qu'a pres er occitan, era lengua unificada d'Occitània. Que i aurie trabalhs de promocion de hèr. Senon, que significarà era fin deth somni d'ua lengua occitana unica.

15/1/10

Farri ha dit...

Ací non arresponetz çò qu'eth blogaire demane. En tot veir era varietat dera lengua occitana (qu'ei era madeisha de quinsevolhe lengua que sie, a diferéncia que non i a un estandard), per qué enes escòles d'Aran non s'ensenhe a reconéisher aguesta varietat? Per qué es mejans de comunicacion aranesi non entrevisten lemosins, lenguadocians o provençaus? Per qué es informatius de TV3 Aran o de Catalonha Informacion val d'Aran parlen sus era acutalitat en Barcelona e non sus era actualitat en Pau, Bordèu o Tolosa?

Unknown ha dit...

Joan dou Peyroutoun qu'a 'rrasoun.
Io causo qu'aurio degut dize qu'ei qu' àr' epoco de Mistral e i avio io meno de counsensus ena hè dep proubençau era lengo naciounalo sens tua ez dialectes.

Push ez occitans qu'an voulguch impausa i'auto normo, el lour "lengadoucian referencial", coumo lengo unico en Franço d'oc.

Acrò qu'a coupach es sentiment naciounau, push qu'aro e i a tabén un "auvernhat referenciau", un "lemousin referenciau", un "biarnés referenciau".

Tout em mounde qu'ei d'acòrdi ena dize que i a io lengo d'oc (en deforo de quauques Biarnés e Proubençaus) mès tout em mounde que s'arremouso à l'entour de normos dialectalos, push qu'ep proubençau a perduch es soun lidership, que tenio gràcio ar' obro de Mistral.

Acrò que renforço era prumèro demando, que s'ensenhe en Vau d'Aran toutos erai varietats d'era lengo d'o.

Joan de Peiroton ha dit...

Farri, supausi que volies dider que tar occitan non i a un estandard UNIC, ja que d'estandards, er occitan no'n manque pas. Aquerò qu'ei degut ara multiplicacion des nacionalitats laguens Occitània, ce me semble. Er aranés, lengua nacionau d'Aran, n'ei un, d'estandard occitan, vertat?

Farri ha dit...

Joan, non parli cap d'un estandard. Mès ei ua pietat qu'en Aran, que hèn era ensenhança en aranés, es mainatges coneishen melhor es lengües espanhòla e catalana que non pas era occitana. Quitament era istòria.

En Aran non saben coma parlen en Lengadòc, ne Provènça ne quitament Bigòrra. Mès enes libres d'estudi i a era matéria de dialectes castelhans.

En Aran coneishen era istòria de Castilha e non saben arren sus era batalha de Castilhon ne sus era revòlta des Vinhairons. En Aran saben qui ère Rodrigo Díaz de Vivar e Curro Jiménez, e non saben qui ère Trencavel ne Marcelin Albèrt.

Ena val d'Aran canten "Joan Petit que dance", e non saben arren sus era revòlta des Crocants, ne sus eth Roergue, ne sus eth parlar Roergat.

An drèt a saber tot açò!

Heraus ha dit...

Qu'ès tot embrumat per la mitologia occitana de las anadas 60, deu temps de l'amatorisme.

"Joan Petit" qu'ei ua dança de las vielhas qui la melodia se torna trobar en França e en Catalonha. Las paraulas n'an pas nat sens (lo Rei de "França" qu'intervien en la mieitat de las cantas entà rimar dab "dança"), çò deus "Crocants" qu'ei ua invencion de quauques occitanistas, popularizada peu grop Nadau.

La revòlta deus vinhairons, n'ei pas l'istòria de Gasconha. Los vins gascons, los de Bordèu o de Jurançon, que's venón tostemps plan : aquera revòlta qu'èra ua hèita lengadociana qui mesclè proto-pojadisme e suberproduccion.

L'istòria d'Aran qu'ei la d'ua vath pirenenca enter Gasconha, Aragon e Catalonha. E sonqu'aquò. B'ei naturau parlar de Catalonha o de la Reconquista hens las classas d'Aran e b'ei triste qui los Aranés, los Gascons mei periferics, e volhan qui'us ensenhen ua istòria qui n'estó pas jamei lor.

Joan de Peiroton ha dit...

Farri: que compreni. Ua iniciacion as autes varietats occitanes ena escòla que serie interessanta per poder daurir er interés des joeni aranesi ara literatura e ara istòria des paisi occitans. E der aute costat, ena Gran Occitània, calerie que er aranés siguesse mès emplegat, ath nivèu dera comunicacion escrita, en ensenhament e en partits politics occitanistes coma lengua occitana oficiau. Non s' i trape cap metòde d'aranés o libres d'ensenhament der aranés enes libreries der aute costat dera frontèra estatau. Un metòde francés deth tipe assimil "l'occitan (aranais) sens peine" que se hè de besonh urgent. E un bon diccionari generau occitan tot en aranés tanben.

Unknown ha dit...

Joan deu Peiroton qu'a escrit:

"E der aute costat, ena Gran Occitània, calerie que er aranés siguesse mès emplegat, ath nivèu dera comunicacion escrita, en ensenhament e en partits politics occitanistes coma lengua occitana oficiau. Non s' i trape cap metòde d'aranés o libres d'ensenhament der aranés enes libreries der aute costat dera frontèra estatau. Un metòde francés deth tipe assimil "l'occitan (aranais) sens peine" que se hè de besonh urgent."

Qui le croumpario, en deforo de jou bissè s'ei cap trop car ?

Unknown ha dit...

Se boulet beire a que semblo lou coumengés noun catalanisat, abet aici un counte en parla de Sant-Gaudens:

http://mistralenc.over-blog.com/article-un-counte-coumenges-era-mandro-descoetado-68628745.html

Per lous que bogou legi de lengo d'oc des antres parlas, aben subretout d'articles en aubernhat, giboudanes (escribe en giboudanes) e cebenò, ame un pau de proubença.

http://mistralenc.over-blog.com/