31/1/10

MEJANS DE COMUNICACION

Ena Val d'Aran, cada dia me'n dongui mès compde que i a mès manipulacion en unic mejan de comunicacion que i a en aranés, catalunya radio(cada maitin mieja ora). S'informe perfèctament de noticies que passen en Catalonha, en Barcelona e en mon, mès s'amaguen noticies, es pògues, que passen ena Val d'Aran. Per qué açò? Donques perque es que informen son tocadi per aguesti hèts. Sonque per açò, era gent dera Val d'Aran non ei ben informada. Ei eth cas, eth der assassinat deth amo deth prostibul de Vielha en Tolosa, era "jefa" de catalunya radio ena Val d'Aran n'a gessut tocada, dirècta o indirèctament, e aguesta noticia non l'auem podut entener ena radio. Sò segur que se açò li auesse passat a quauquarres "normau", n'auessen parlat, e auessen criticat e auessen linchat. Açò ei pura mafia. E non s'a dit arren d'arren, ja deu èster acabat eth judici, mès es aranesi no'n sabem arren.
Igualment ena radio, i parle cada dia ua persona que resulte qu'ei conselhèr deth Govèrn d'Aran. Non me semble mau que parle ena radio, igual que non me semble mau que sigue conselhèr. Sò que non pòt èster ei que i age un conselhèr que trebalhe ena radio. Ei un shinhau sospitós, mès que mès pera falta de credibilitat, sustot pera manca d'objectivitat que i pòt auer. Ua persona que participe activament en politica, que forme part deth govèrn non pòt formar part d'un miei de comunicacion, dan noticies objectivament.
Non sabi se m'è explicat corrèctament, e non sabi se toti m'auratz comprenut, mès qu'ei atau, se i a dubtes, demanatz que jo arresponerè.
Salut!

14/1/10

ENTREVISTA A GOJATS OF HÉDAS

Aué, entà cambiar un shinhau, vos presenti ua entrevista hèta ath grop de musics Gojats Of Hédas, son uns joeni de Pau. Era entrevista ei a David Ragot, eth cantant d'aguest grop. Jo personaument la tròbi fòrça interessanta.

Adiu David.


-Va plan?

Escota, va plan l'amic, urós de poder respóner a las toas questions.


-Tu ès eth cantant deth grop musicau Gojats of Hédas. Que mos pòs dider sus aguest grop? Que vò dider Gojats of Hédas?

Ben Gojats of Hédas que significa “Les Mecs du Hédas” en francés, lo Hedars qu'ei un quartièr de Pau qui arcuélha la Tor deu Borrèu, un estanquet occitanista e revolucionari, e tanben locau de Libertat. Qu'ei aquiu qu'èm tota setmana a lutar, escambiar, e tanben hestejar.


-Quan se formèc? A on? Per qué?

Lo grop que s'ei format en març de 2009 a Pau. Qu'ei en seguir d'un concèrt de Varlin, Generation Spasfon et De la Cruz per davant la Tor qui s'acabè dab l'intervencion violenta de la policia qu'avem decidit de crear un grop, com ua responsa a d'aquera ataca. Atau qu'i poderè parlar d'aqueth quartier e de la nosta luta de cada dia, aquí en Occitania.


-Qui compause eth vòste grop?

Que i a 4 gaujós gojats en lo grop: Clément e Bastien a la guitarra, Guigui a la guitarra baisha, e jo entà la canta. Pas nada bateria puish a qu'utilizam ua caisha de ritmes.


-Quin estil musicau practicatz?

Ben, vam díser que hèm de punk. Vedi pas çò que poish adobar. Qu'ei tot simplament l'estile de musica qu'escotam mei. Per jo tròbi que n'ia pas pro de grops radicaus en Occitania, qui parlan deu país noste. Atau la causida de har de punk e de cantar en òc qu'estó ua evidéncia per nosauts.


-Quines son es influencies que a agut Gojats?

Purmèr que cau díser que tots qu'avem avut d'autes formacions musicaus abans los Gojats. Atau que segueishem la dralha de çò qui s'ei jà hèit a Pau. Mantuns amics a l'entorn de nosauts qu'an format grops deus bons qui ns'an portat quauquarren, que sia monde vienguts deu mitan punk, hard core, oï o quitament hip hop.


-Que represente entà tu Gojats?

L'enveja de crear un grop qui l'estile musicau ei pauc o pas representat en la musica occitana de uei. Que hè hrèita a la joenessa occitana de's bolegar, e se podem ajudar-la au truvèrs de las nostas cançons e deus nostes tèxtes, tant de bon ! Que volem díser a l'Estat francés que ne volem pas mei d'eth.


-Perqué cantes damb era cara amagada per un passamontanhes?

E perqué pas ? Aquò que hè partida de las mea experiéncia musicau. Que portavi la cagola tanben dans mon ancian grop. Que hè mei radicau, e soi pas aquiu per m'amuishar, soi aquiu entà cantar la ràbia mea cap a cèrtes subjèctes de la vita, tanben entà transméter ideas.


-Quin objectiu o quina finalitat a eth grop? Quina ei era ideologia deth grop?

Se parlas deu pretzhèit deu grop, qu'ei de tocar mei possible de pertot, pas sonque en Occitania, mei longtemps que possible segur.

Se parlas d'Occitania, qu'ac gausam afirmar: qu'èm independentistas. Que volem bastir ua Occitania antifascista, anticapitalista. N'ei pas la pena de tornar crear çò que coneishem uei en França. Qu'èm occitans mes qu'èm tanben militants, aquò n'ac cau pas desbrembar.


-De que parlen es vòstes cançons?

Las cançons nostas que parlan segur deu Hedars, d'Occitania, deu combat noste contra las joenessas identitàrias d'Occitania e d'alhors, deu noste combat entaus presoèrs politics qui ua cançon entà Yvan colonna. Tanben contra la politica deu Sarko e d'autas causas.


-En quines lengües cantatz? Francés e occitan peu moment.


-Quin ei eth vòste compromís damb Occitània?

Que soi sòci de Libertat, los autes que son simpatisants. Qu'ensajam d'estar presents a tots los grans eveniments qui pertòcan Occitania: las estivadas de Rodés, Hestiv'òc, las hèstas de Calandreta, las manifestacions entà la lenga ... Per cada concèrt dehòra Occitania que disem d'on vienem e quau ei la nosta luta. La situacion occitana qu'ei mau coneguda e atau qu'ensajam de l'explicar com ac podem har dab la nosta musica.


-Quina ei era tua vision sus eth futur d’Occitània? E dera sua joenessa?

Qu'ei sus la joenessa que's basteish l'aviéner, com ac ditz lo Louis de l'Arcusgi. Atau qu'esperam que's bolegarà per Occitania, de faiçon politica e pas sonque culturau. N'avem pas arren contra las danças e las cantas tradicionaus, que las cau transméter aquò segur. Mes a un moment dat, que's cau tanben demandar çò que volem entau noste pòble! Arrestam de véder lo pais e la lenga denegats per aqueths jacobins, per l'Estat francés. Que cau lutar tot dia, baishar per carrèra e exigir l'oficialitat de la lenga, e lo “víver e dicidir au país”. Qu'ei dab aquera joenessa qu'Occitania serà reconeguda com ac deveré estar despuish ua pausa. París que ns'a mestrejat peu passat, adara la joenessa occitana qu'a de cridar: Hartèra !


-Que en penses tu sus era situacion des nacions sense estat com Irlanda deth nòrd, Occitània, Euskadi...?

Totas que son diferentas istoricament. Ne's pòt pas comparar las situacions basca e occitana. Los camarades bascos, còrses o catalans per exemple qu'an annadas d'avança que sia au nivèu de la lenga o de la luta. Que ns'en devem inspirar mes shens jamèi desbrembar las especificitats nostas. Segur la solidaritat enter tots qu'a de seguir.

Per çò qui pertòca Irlanda deu Nòrd, qu'ei l'exemple qui amuisha que la luta entà la reconeishença deus pòbles n'ei pas aisida. Que i avó hòrt de morts, ne'us cau pas desbrembar en esperar que n'iaurà lo mensh possible a l'aviéner. Ne podem pas qu'estar respectuós d'aqueths òmis e d'aqueras hemnas qui e's sacrifiquèn entau lor país, que sian irlandés, bascos, còrses ...


-Quauquarren mès a díder?

Mercés hèra a vosauts! En esperar qu'un dia auram lo parat de tocar au ras de vòste.

Visca la Vath d'Aran antifascista ! Visca Occitania !


Plan mercés David. Que vage tot fòrça ben.



5/1/10

PERQUE M'AN PAS DIT?

En un escrit anterior parli sus era pòca consciencia occitana ena Val d'Aran, mès açò non ei pas culpa dera gent, ei culpa dera desinformacion e dera "educacion". Òc, des de petits que mos ensenhen er aranés en estudi, mès non pos diden pas jamès, qu'er aranés ei ua lengua occitana. Jamès mos diden que damb er aranés mos poderam comprener damb era gent der aute costat dera frontèra. Quan mos començam a hèr mès grani, alavetz ja mos introdusissen en terme Occitània coma ua causa antiga, d'abans. Ja mos comencen a parlar der aranés coma lengua occitana, e mos nomenten es diuèrses lengües que formen era Lengua d'Òc, mès non mo'les ensenhen, non mos diden coma sònen. Entà un aranés ei mès fàcil de comprener eth catalan que quinsevolh aute dialècte occitan, pr'amor que non les auem entenut jamès. Jo pogui díder, òc, jo parli occitan, mès me còste comprener a un lengadocian perque non sabi ne coma prononcien, ne coma escriuen. Pensi qu'açò non aurie d'èster atau, auriem d'auer era oportunitat de poder entener e comprener ben toti es dialèctes dera madeisha lengua que parlam, e açò sonque se pòt artenher damb ua bona educacion.
A part deth tèma dera lengua, auem eth tèma deth territòri. Jo aprení çò qu'ère Occitània enes classes de lengua aranesa, ena quau mos introdusiren un shinhalet ena istòria d'Occitània. Occitània abans ère un parçan.... sense desbrembar jamès er abans. "E ara ja non se parle er occitan?" - Non, sonque se parle ena Val d'Aran, e en sud de França podem trapar encara bèth vielh, mès.... Occitània, non sonque ei passat, Occitània serà futur mentre i age gent que s'en preocupe. Enes classes d'istòria tostemp m¡an explicat causes exatranhes qu'a jo non m'interessauen. M'explicauen causes sus un tal rei d'espanha de hè fòrça temps, mès jamès m'expliquèren çò qu'ère Occitània. Ara darrèrament, me heren un repas general sus es partits politics, dempús dera dictadura de Franco, en Catalonha e Espanha, òc fòrça interessant, mès jamès m'an explicat quini son es partits e moviments, es manifestacions e protèstes que i a agut en Occitània ath long dera istòria e ena actualitat. M'an tanben explicat era dictadura de Franco, de Hitler, de Mussolini, mès jamès m'an explicat çò qu'an hèth es francesi en çò des occitans, e vos asseguri que encara non ac sabi ara.
Me semble qu'açò non pòt contunhar atau, èm enganhats, saber era istòria deth país on viues ei primordiau.
Qu'ei atau, ei era pura realitat, non m'imagini arren, tot açò ac è viscut jo. Cau díder tanben qu'en frança tot açò ac an fòrça mès complicat pr'amor qu'aquiu, les amaguen enquia era lengua.
Dempús d'auer-vos fotut eth ròlho vos dèishi pensant un shinhalet açò qu'è escrit.

4/1/10

LIBERTAT! - ESQUÈRRA REVOLUCIONÀRIA D'OCCITÀNIA

Coma supausi que era majoria saberatz, eth mes de setem de 2009, i auec ua refondacion de tres organizacions occitanes coma: Anaram Au Patac, Combat d'Òc e Hartèra, en un nau moviment politic occitan: Libertat! - ERO . Ei un partit radical d'esquèrres e occitanista, e tot çò qu'açò compòrte. Eth moviment, se bastis per seccions, çò qu'ei ua causa bona, pr'amor que voler èster en tot eth país damb ua sonque seccion n'ei pas possible. Peth moment a Libertat Nacionau, e dempús es seccion des territòris d'Occitània: Seccion Biarn, Seccion Gasconha-Nòrd, Seccion Auvèrnha, Seccion Lengadòc, Seccion Porvença e per prumèr viatge se bastís un moviment panoccitan, ei a díder non sonque dera Occitània francesa, senon tanben dera Occitània espanhòla, damb ua Seccion Val d'Aran. Manque tanben gent enes Valades Occitanes d'Itàlia, mès pòg a pòg s'anaran interessant tanben per aguest moviment. Cau díder qu'ena Val d'Aran i trobam pòga gent, pr'amor dera falta de consciencia occitana que i a en aguest parçan.
Vam a veir coma evolucione aguest moviment.
Entà mès informacion podetz visitar er sua oèb http://www.libertat.org


MORIR, QU'ES AQUÒ?

Salut companhs, hè dejà fòrça temps qu'auem aguest blòg un shinhau abandonat. Vam a sajar de non deishar-lo morir, ja que mos l'estimam fòrça. Darrèrament an passat fòrça causes en Occitània dignes d'aparéisher en un pòst d'aguest blòg, mès eth problèma ère que nosati èrem cansats, non auiem ganes d'escriuer, e dilhèu non auiem pro temps.
Se debanèc era manifestacion pera lengua occitana en Carcassona damb ua participacion de 25.000 persones. Se pòt enténer er occitan en mètro de Tolosa. I a ua campanha en Limòtges, entà qu'era senhalizacion d'aguesta ciutat sigue escrita en occitan. E fòrça causes mès.
Auem parlat entre nosati, semble qu'es dus auem ganes de tornar a tirar endauant aguest espaci, hèr qu'aguest sigue un lòc interessant, a on era gent pogue lieger noticies e opinions que passen en sòn país, ena sua lengua.
Fòrça persones m'an demanat peth blòg, m'an animat a contunhar-lo, que pogui hèr senon hèr-les cas, pr'amor qu'an rason.
Òc, ara serà dificil de tornar a recuperar as lectors, pr'amor que molti ath veir que non se publicaue arren, an deishat de visitar-lo, qu'ei normau, mès demoram que torne a èster çò qu'ère.
Fòrça gracies a toti vosati e demori que vos agrade çò qu'anaram publicant.