23/5/08

NON ATH TRANSVASSAMENT!



Adiu a toti.
Aué vos voi parlar sus eth transvassament que se vò hèr en riu Ebro. Ei sabut per toti que en Barcelona i a falta d'aigua ( non solet en Barcelona), mès era aigua der Ebro serie en major part tà Barcelona. Barcelona a mieis suficients entà aconseguir aigua, com comprar-la... Entà hèr aguest transvassament calerie expropiar es tèrres a uns 800 pagesi que viuen d'aquerò, vau era pena destroçar era vida a 800 pagesi, destroçar era natura, entà poder hèr arribar aigua en Barcelona, que a era capacitat de comprar-la, e qui mos ditz que damb aquera aigua non s'ampliran piscines, e se regaran jardins? Se diderem non ath transvassament quan volien portar era aigua entà Murcia e País Valencià, perque ara cau dider que si? Dilhèu non ei exactament eth madeish cas, dilhèu.
En tot cas des d'aguest blòg èm en desacord damb eth transvassament.Perqué tostemp cau ajudar a Barcelona?, se dempús eth govèrn català ei centralista, se preocupe mès de Barcelona que des zones de montanha, per exemple, o des tèrres de Ebre.
NON AS TRANSVASSAMENTS!!!

Visca era tèrra!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo problema de l'aiga es fòrça complicat. Chau veire d'un prumier son usatge. Perdeque Barcelona a mestier de mai d'aiga ? Per piscinas o jardins coma tu dises ?

Qu'es clar que la solucion la mai ecologica es pas lo transvasament, es mainatjar l'aiga. E tan a Barcelona coma dins las Terras de l'Ebre. Coneisse pas la situacion daus paisans de l'Ebre mas i a de las culturas que son pas utilas e qu'utilizan tròp d'aiga.

Chau de l'aiga ente es necessari. Perque l'aiga es rara. E i a mai d'una solucion per mainatjar l'aiga.

segalas-k ha dit...

non, jo non digui que l'aigua ei entà piscines e jardins. ei clar que falte aigua, mès jo digui, ei ua opinion, que non sabem se era aigua serà SONQUE entà beuer o se la aprofitaran entàs piscines.
jo pensi que lo prumèr ei estauviar, aquerò ei era base.
eth problèma der aigua ei cada viatge mès gran, cada viatge i a mens aigua.

es dera reserva ha dit...

òla gojat, he gòi líger ua opinion tant sincera, as de saber que eth trasvas a estat ua opcion politica, com d’autes que se presenteren en sòn moment entas eleccions.
Quan se parlen de opcions politiques as de hèr ua senzilha conda matematica, major nòmbre de persones esquitxades = més vòts.
Tamb açò, un govern centraliste pòt prescindir des zònes ruraus, e més quan a eth vist e platz e deishar hèr de territòris com eth nòste.
Un braçat desde era reserva.

segalas-k ha dit...

gracies peth supòrt

Farri ha dit...

Veni de descurbir aguest blòg, e que voleria díder-vos que sò hèra estonat d'auer-lo campat. Qu'ei d'ua qualitat tarrible, qu'ei ginhèc, qu'ei un des pògui endrèits aranesi damb consiéncia de país. Òsca tà vosati, felicitacions!

segalas-k ha dit...

torni a repetir que fòrça gracies a vosati de campar-lo, e èm contents de que vos agrade