20/4/08

ERA TORNERIA

Adiu a toti, ací vos deisham ua petita explicaion sus lo que ei era torneira e que se n'a hèt ara.


-Que ei era Torneria?

Eth dret dit de torneria ei ua lei que regíe vigenta en territòri dera Val d'Aran des deth 23 d'Agost deth an 1313 enquia hè un corròp de mesi.

-Quini privilègis autòrgue era Torneria?

Damb era Torneria, quinsevolh persona aranesa, se credie convenient eth auer de véner cases, tèrres o quinsevolh propietat sua auie de recórrer en prumèr lòc as frairs (en cas de que n'auessen) o as membres dera familha més propèrs entà que sigues un membre dera familha qui poguès contunhar damb era possesion des propietats, de manèra qu’es tèrres d' Aran tostemps perteneguesen as aranesi. S’era familha didie que non, alavetz eth venedor ac podie véner a quinsevolh persona, encara que sigue extranha ara torneria.


-A on ei era torneria?

En Llibre cinquè deth codi civil de Catalunya s’eliminèc eth dret de torneria qu’ara sonque ei aplicable a finques rustiques e cases pairaus, e non a tot tipe de finques, cases, tèrres...
Eth libre cinquè siguec aprovat peth Parlament de Catalonha eth mes de mai de 2006. Alavetz perderem un des drets mès antics deth nòste pòble. Quauquarres mos aurie d’explicar perque?

6 comentaris:

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Ja amb la compilació de dret civil de Catalunya (excusaratz era meva ignorància dera lenga aranesa car, soi de Tarragona) equiparava el dret de torneria amb la figura de compra-venda a carta de gràcia, que resultava d'aplicació a la resta del Principat de Catalunya.

Però aquestes institucions ja s'havien reduït als béns immobles a la pràctica jurídica, que era la que més plets movia, i no als béns mobles, on regia la penyora.

La Codificació es diferencia de la Compilació en què en contes de recopil·lar institucions jurídiques de manera cronològica, ordena les idees i les exposa de manera científica. Es guanya en claredat, però es perd en rigor científic, arribant fins-i-tot a matar la naturalesa originària d'aquesta insititució jurídica.

A la Querimònia ja es contemplava aquest privilegi, no obstant, quan he fet els posgraus i he continuat investigant, he vist que, totes aquestes figures tenien els seus orígens peculiars i diferents.

La carta de gràcia no exigia que hagués de ser un frare o un familiar, sino que podia ser una tercera persona, i estava dirigida més a solventar problemes concrets de manca de liquidesa.

A la torneria, només valien els familiars, i permetia que els béns no haguessin de sortir de la casa. Això esfondraria el negoci de molts bancs que volen embargar finques urbanes, d'aquí en vé aquesta exclusió.

En què s'assemblaven? Doncs en que tant una com l'altra eren drets d'adquisició preferent. Sobta que no se'ls hagués donat el mateix tractament jurídic. A Tarragona, a la Universitat, dèien que aquestes figures havien caigut totalment en desús, perquè no s'ajusten a la modernitat. Però, certament, ara més que mai, tota persona que, pel que fos, hagués de malvendre la seva finca perquè ha caigut en algun infortuni, hauria de tindre la possibilitat de recuperar el preu pagan-ne un altre, o bé que el compri una persona de confiança i el recuperi.

Totalment d'acord amb tu amb que se'ls fa perdre la seva essència. Aquest Llibre V és el més llunyà al dret civil que es palpa a Catalunya, no sols en aquesta sinó en moltes figures.

Salutacions des de Tarragona.

Anònim ha dit...

El mejor y casi único estudio existente respecto al Dret de Torneria es el publicado por el abogado de origen aranés Jose Maria Pocino Moga. Por este trabajo cosechó algunos premios, trata en profundidad el análisis de este derecho local de origen medieval, un muy buen trabajo. Podéis conseguirlo por internet en la página del colegio de abogados de Lleida o en alguna editorial por internet también.

segalas-k ha dit...

Tanben i a un estudi sus eth dret de torneria hèt per Vicent Simó Sevilla, exnotari de Vielha, editat peth Conselh Generau d'Aran er an 2001. ei tanben fòrça interessant

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Segalàs-k, és el llibre que conservo com a recoradoti e la meva darrera visita a Vielha.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Anónimo, gracias por la remisión a la monografía. ¿Crees que quedará alguno para un colegiado de Tarragona?

segalas-k ha dit...

se quauqarres vò eth libre de Vicent Simó que parle sus era torneria que se mete en contacte damb Josèp Lois Sans ací vos dèishi eth sòn corrèu: jlsans@gencat.net